El seitó es de la mateixa família que la sardina i el sorell, sent aquests els tres peixos blaus més consumits a Catalunya. Nosaltres utilitzem els seitons del Xillu, de l’Escala. Anxova és el nom que rep el seitó quan es tracta en salaó (aigua i sal). Antigament, la maceració en vinagre o salaó eren els mètodes tradicionals de conservació del peix en la zona Mediterrània.

Amanida típica d'hivern amb confitura de codony i formatge artesanal de cabra cremós de la Garrotxa que es combina amb una vinagreta de fruits secs. La presència dels fruits secs a la cuina la trobem des de molt antic. Menjar durant l'hivern fruits secs constitueix una bona manera de combatre el fred i de carregar l'organisme de vitamines i minerals.

Les nostres fruites d'aquesta amanida d'hivern són la taronja, la poma, algunes varietats de pera i les panses, tot això amanit amb una vinagreta de mel, llimona i mostassa antiga. Catalunya és una gran productora de fruites i en la seva tradició s'han elaborat palts amb carns, peixos, verdura farcida i amanides.

Aquesta amanida combina llenties, pop, ceba, pebrot, tàperes i una vinagreta de llimones. És molt consumit a la zona sud de Catalunya. El pop comú de la Mediterrània és el “pop de peus llargs”, ja que posseeix un cos petit en relació amb els seus tentacles. Encara que és paradoxal, el pop pertany a la família dels mol·luscs, tot i no tenir closca. A aquest grup també pertanyen el calamar i la sípia, que la porten dins.

Es fregeixen separats el bacallà desmigat i el carbassó tallat en rodanxes i quan aquest perd l’aigua se li afegix el bacallà. Quan esta llest se li afegix formatge rallat i un toc de forn. El carbassó és de la mateixa família que la síndria, el meló, el cogombre i la carabassa (cucurbitàcies). Actualment, es troba en els mercats durant tot l’any, però la seva temporada natural són els mesos de calor (juliol a setembre).

Els cigrons, originaris d'Àsia oriental, van ser introduïts en tota la mediterrània pels fenicis. Els romans ja els consumien cuits amb cansalada o inclús torrats per a picar. Com totes les llegums, són molt rics en proteïnes vegetals i, gràcies a la seva fàcil conservació i enmagatzematge, han estat una de les bases de la alimentació popular en moltes parts del món. Aquest plat du una picada de julivert, galetes i fruits secs.

Verdures tallades i saltades amb oli i all a la paella, amanides amb romesco. Trobem dos tipus de salsa romesco: una freda que utilitzem per amanir o acompanyar amanides, verdures, carns o peixos i una altra que pren forma de guisat on es cuinen els aliments amb romesco. Els seus ingredients bàsics són el pebrot sec o pebrot de romesco, nyora, all, pa, bitxo, tomàquet, oli d'oliva, vinagre, sal, sucre, vi i una picada de fruits secs.

Una anècdota curiosa va succeïr el 1861, quan van encarregar a Rossini una òpera sobre “Otelo”, allotjant-lo en un palauet per a que l’escribís. El compositor va estar sis mesos bevent, menjant i convidant a coneguts, però no va escriure res. L’empresari, desesperat, va ordenar tancar-lo en una habitació i donar-li només dos plats de macarrons sense salsa al dia.

Plat típic de la Cerdanya, tot i que també s'elabora a altres comarques com el Pallars, el Pla de l'Estany, l'Empordà i la Garrotxa, on rep diferents noms (patata i col, "trumfas" i cols, "baieton"...). El trinxat es fa amb col verda d'hivern i s'anomena així perquè, després de bullir les pataes i la col, els trinxem juntes, saltejant-les amb all i donja enlloc de cansalada, un embotit típic de la zona pirinaica. Nosaltres ho servim acompanyat d'una llesca de cansalada.