Guisat que pertany a la gastronomia empordanesa. Les receptes d’ànec amb fruites han passat segles sense grans modificacions i es troben en gairebé tota Catalunya, des del Empordà fins a l’Ebre, ja que solien ser un plat de Festa Major. La pera pertany a la família de les rosàcies com la poma, el codony, el nespre, la pruna, la maduixa, la móra... i així moltes més.

El conill és una espècie molt antiga que abans de l’última glaciació abundava per tot Europa i en començar els freds va quedar arraconat a la Península Ibèrica i al Nord de l’Àfrica. En el s.III els romans la van portar a Itàlia, i fins el s.XVI no existia a Alemanya. Aquest plat està cuinat al forn amb cebes, patates, tomàquet, all, romaní, farigola i un raig de licor.

Recepta de Sant Llorenç de Montgai, de la cuina de la mel, territori prepirinaic del Montsec, zona de romaní i gran producció de mel i ovelles. La mel, aliment mític a regions i cultures com la ovella, és un antibiòtic natural i té propietats antisèptiques, desinfectants i antioxidants. El romaní és una planta autòctona mediterrània que s'usa per a tot tipus de condiments de plat de carn.

El nostre pollastre està alimentat amb cereals i llegums regulats per la Generalitat i sense medicació. Al estar en llibertat, els nostres pollastres tenen una criança d’uns 120 dies. La seva carn es caracteritza per ser molt fina i vermellosa, però sobretot per ser més gustosa i sana. Per a disfrutar-ho totalment, menja amb els dits com si estiguessis al camp.

Plat que, canviant el tipus de bolets, es troba a diferents gastronomies, des de la xinesa fins a la italiana, passant per la japonesa o la espanyola. Les mandonguilles són un menjar que es pot trobar a quasi qualsevol punt del planeta. A Espanya fou introduïda pels àrabs, però els grecs antics ja la cuinaven (“Keftedes”). A més, existeix la “Kuttbukkar” sueca, el “Hackbällen” alemany, les “meatballs” anglosaxones o els “polpettes” italians.

És un dels guisats de caça més característics i coneguts internacionalment. El senglar és el parent salvatge del porc. La seva carn, al estar en llibertat, és molt sabrosa i dura, així que per a cuinar-la s’ha de deixar macerar amb herbes, verdures i vi negre durant unes 48 hores, estofant-lo en una cassola amb el mateix adob, a foc mig.

Guisat de carn ecològica de vedella del Pirineu, carxofes, porros, tomàquet ratllat, pastanaga, vi olorós, all, julivert, sal, pebre i picada catalana. La carn de boví jove es classifica en: vedella de llet, vedella de pastura i “cebón”. Les carxofes estan en el seu millor moment des de finals de tardor fins a principis de primavera. El seu origen es situa en el nord d’Àfrica, tenint un cultiu molt localitzat a la zona mediterrània. Itàlia és el primer productor mundial seguit d’Espanya.