La comarca de la Garrotxa es troba situada al nord-est de Catalunya, entre l'Alt Empordà i el Ripollès, província de Girona, i es subdivideix en dues parts ben diferenciades: l'Alta Garrotxa i la Baixa Garrotxa. L'espai natural de l'Alta Garrotxa presenta un paisatge abrupte, d'estretes i profundes valls envoltades d'alts cingles i parets de roca. En canvi, la Baixa Garrotxa és suau i humida, les valls són planes per efecte de l'activitat volcànica i això ha propiciat el desenvolupament de les poblacions més importants de la comarca, essent Olot la seva capital. El parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és el millor exemple de paisatge volcànic de la península ibèrica i un dels més importants d'Europa. L'any 1982 va ser declarat Paratge Natural d'Interès Nacional amb àrees de Reserves Integrals d'Interès Geobotànic. El parc s'estén sobre unes 12.000 hectàrees, dins les quals s'han comptabilitzat trenta-vuit cons volcànics, el territori és de mitja muntanya, i s'estén des dels 200m d'alçada de Castellfollit de la Roca fins als 1.100m del Puigsallança, punt culminant de la serra de Finestres. La Garrotxa és terra de natura, la varietat de vegetació i fauna és extraordinària. L'elevat índex de pluviositat, la varietat de substrats i les diferències d'altitud i orientació de les serres són motius perquè en un espai tan petit pugui trobar des de la vegetació mediterrània més típica fins a la vegetació de tipus centreeuropeu o de tendència atlàntica. La comarca presenta a més un patrimoni cultural d'incalculable valor: pobles medievals, ermites romàniques, calçada romana del Capsacosta, etc. En català "Garrotxa" només té un significat: "terra aspre, trencada i de mala Petja". El terme fa referència a la subcomarca de l'Alta Garrotxa, al terç nord, caracteritzada físicament per un relleu abrupte on predominen les calcàries, els penyasegats i els cursos fluvials profunds. Font: Wikipedia